divendres, 3 de juliol del 2009

Un relat alegre amb petits tocs de foscor

El seu cos cremava per complet: el pèl, les mans, els ulls... poc a poc s'anava morint, a la mateixa velocitat que les flames s'erigien devorant cada porus del seu cos. I tot plegat era agradable, perquè cada mil·límetre calcinat pel foc l'apropava a la mort, la cobdiciada i anhelada mort que feia tant de temps que perseguia i que semblava esquivar-la, escolant-se entre els seus dits castigats com s'escolava l'alcohol copa rere copa per la seva gola.
Dos nivells per sobre d'aquell pis que pudia a carn cremada, el senyor del cinquè, respectat banquer, maltractava la seva dona a puntades i cops de puny tot amerant el dormitori amb el seu alè wisky doble, que l'encegava i l'empenyia a refermar el seu ego de mascle dominant, descarregant la seva frustració i orgull ferit sobre l'única persona que l'estimava.
Paral.lelament, l'amant de la veïna del segon primera sentia alertats els seus sentits mentre ajagut al llit, després d'un vespre de bon sexe, notava a l'olfacte certa olor coneguda, però desterrada feia molts i molts anys i que ara retornava en forma de record cadavèric calcinat, tot provocant-li un atac de pànic i trencant el dolç somni de la veïna del segon primera. Aquesta, més preocupada per l'olor a cremat que per l'estat del seu objecte sexual, agafà l'inalàmbric de la tauleta de nit amb un gest de cos amb el qual tombà un retrat del seu casament, de si fa no fa tres anys en rera, i marcà ràpidament el telèfon dels mossos per alertar-los de la situació.

Tres hores més tard, el balanç era el següent:
Una dona havia aconseguit acabar amb la seva miserable i llastimosa vida després de certes situacions que serà millor que no s'expliquin.
Un home era detingut per maltractar la seva dona durant no es sap ben bé quants anys, perquè aquesta no va voler testificar contra el banquer en el judici que el duria a la presó durant un temps escàs e injust en comparació als danys que rebé durant no es sap ben bé quants anys la pobra dona.
I tancant el balanç, la ruptura d'una farsa en forma de matrimoni, aplicant les rígides bases del més repugnant convencionalisme social davant de la constatació inapel·lable d'una realitat hipòcritament silenciada i tanmateix totalment evident.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada