Relat

Es fosca nit, la llum de la lluna és intensa i es reflecteix en el rellotge del tètric campanar del barri vell, on les manetes gòtiques marquen les sis del matí d'un dia que neix . Un home camine lentament per un carrer estret i brut, quasi un carreró; vesteix amb sabates negres, texans també negres i estripats, suportats per un cinturó cobert sota la samarreta roja de Ferrari que es va comprar ahir a les parades dels gitanos; l'home és alt, amb melena estil Beatle de color fosc, els ulls negres com la mateixa foscor del carrer, de complexió fibrada però prim.
Davant d'ell, a només uns metres una noia camina decidida cap a casa seva després d'una nit d'alcohol i diversió, és decidida, no té cap por perquè es sent superior en un barri on la gent es pobra i inferior a ella, en un barri que per voluntat del destí ha anat a raure-hi i del que marxarà el més aviat possible; físicament és d'estatura petita, rossa amb uns ulls blaus a conjunt, uns llavis prims i curts, fisonomía bonica i uns pits ferms i segurs. En la seva roba predominen els colors blancs i rosa, és el que es coneix col.loquialment com una "pija", engalanada amb polseres i alguna que altra joia.
Per fi arrive a la cantonada del seu carrer, obre la bossa, baixe el cap per buscar alguna cosa i sense temps per a res més, el noi de la camissa roja nota com alguna cosa travessa el seu estómac, aquest baixe la mirada a la part per on começa a dessagnar-se i veu un ganivet de cuina incrustat al seu estómac, que li penetra per la part frontal i li surt pel lateral; la ferida és greu i avanç de caure de dolor, veu la cara de la seva agressora: somriu, els seus bonics ulls blaus desprenen odi i alegria alhora que unes notes sàdiques li descobreixen com la noia n'està gaudint del moment.
Mesos després, després de molts dies al hospital guarint-se d'una ferida quasi mortal per la qual va estar a punt de morir, es troba davant d'un jutge, un advocat acusador i un d'ofici que algú li ha assignat; passeja la vista per la sala i per primer cop des de la ganivetada, torna a veure la cara de la noia bonica, amb els seus ulls blaus que ara deixen caure generoses llàgrimes. Tot va mol ràpid, ell és el jutjat i se l'acusa d'intent de violació, finalment i després de no gaires deliberacions del jutge i moltes llàgrimes de la noia bonica, és sentenciat a un any de presó per temptativa de violació; el seu relat dels fets no convenç a un mal jutge que influenciat per prejudicis, condemna al home que te davant amb trets facials foranis i morens, tampóc ajuda que l'acusat hagui de pasar el tràmit d'engolir la seva vergonya i acceptar davant de la sala que té nuvi i és gai.
I la noia somriu, amb els mateixos ulls que van somriure aquella nit.