En Pau eixia estirat al llit, a la seva cambra i sentint el nou disc que havien tret els Trets, el seu grup de música preferit. Mentre sentia de fons la veu del cantant Carles, el seu cap funcionava a tota llet; perquè la Claudia no m'ha trucat?¿ li he deixat deu missatges i ja han passat quatre dies... realment esta tan cabrejada?¿ tampoc es per a tant... potser li ha passat alguna cosa, potser ha perdut el movil...
La nit del dissabte ell i la Claudia van assistir a una festa en la que els va convidar el Tomas, un conegut del bar en el que solien anar amb els amics, van estar rient, van beure, van anar passant els porros i l'alcohol, i poc a poc l'ambient es va anar caldejant, de cop i volta en Pau es va trobar la Vanesa damunt, no hi va poder fer res, quan se'n va adonar, aquells llavis rojos van fregar els seus i ella se li va llençar damunt, i tot i que la seva reacció fou d'apartar-la, va deixar-se vèncer i li va seguir el joc... poc després i sense saber encara que havia passat, es va trobar seguint la Claudia cap al replà de l'escala, demanant perdó, demanant disculpes, suplicant i donant explicacions. Ella li va tancar la porta de l'ascensor a la cara i aquell, va ser l'últim cop que la va veure.
I ara ella no responia les seves trucades, tenia el movil apagat i el diumenge se'n havia anat amb els seus pares a Sant Climent d'Urús, un poblet de la Cerdanya, així que tampoc podia trucar-la al fixe, tot plegat era estresant, i ja feia dos dies que no sortia de casa.
Un soroll llunya però estrident, el va fer baixar de la lluna i el va avisar de que algú estava trucant, va fotre un bot del llit i va córrer en direcció al menjador.
-Si ¿?
-...
- hola? - insistí el Pau
-Pau.. sóc l'Alba
-aah...- l'Alba era una pesada de la classe, era amiga de la Claudia, però no massa, que devia voler?- hola, que dius..?
- em.. esque.. no ho saps oi..?
- el que? que passa, te a veure amb la Claudia?
-... - es va formar un llarg i tens silenci
- ..si, hem de quedar Pau
- però que passe? no tinc ganes de sortir, digues el que t'ha dit i prou.
- no m'ha dit res, de fet, de fet...- la veu de l'Alba s'esquerda en les últimes síl.labes i es va talla la comunicació -
- ..............
-Merda!!
Va penjar el telefon amb un fort cop i es va deixar caure al sofà. que passava? que volia dir-me l'Alba? que li passe a la Claudia?; peque ara si, ara n'estava convençut de que quelcom greu estava passant. I la merda del telefon no es quede amb els números de les trucades i ell no tenia el número de l'Alba, que faig!? Va tornar a trucar a la Claudia, la veu d'una maquina li comunica que la Claudia tenia el movil apagat... -que faig que faig?..- va trucar a la Laura, la millor amiga de la Claudia.
66745...
... - primer to
- segon to - va, va respon..
- Si?
- LAURA! -tranquil tranquil·litzat... va asserenar-se- saps alguna cosa de la Claudia? -
... - contesta!
- no t'ha trucat l'Alba? - la veu tremolosa de la Laura li confirmà que una cosa mol greu succeïa-
- si, i després de no dir res ha penjat... que? digues que passa.
- la'n trobada...- Laura ere mes forta, i li va dir després de prendre forçes- dessagnada.
El pes de les paraules, de la paraula, el va aixafar cos si hagués caigut el cel. dessagnada? morta?
- es.. es... es viva?
- ...Pau,.. no.
Va penjar i el mareig el va fer seure al terra. Dessagnada, morta, segurament s'avia tallat, no seria el primer cop, i ell era el culpable, ell amb la seva imbecil·litat, ell l'avia matada, ell era l'assassí de la Claudia. Es va veure amb una navalla a la ma dreta, apropant-la al braç que subjectava fortament amb l'esquerra, i tallant-lo, matant la seva noia.
Diumenge al matí, l'enterrament es a les deu i ell s'aixeca a les vuit, encara no ha parlat amb ningú, només va preguntar per l'hora, i no va preguntar res mes, estava tot claríssim. El pes de la mort l'avia torturat durant un parell de dies, i ell no era prou fort, com no va ser preu fort per rebutjar la Vanesa.
Va dutxar-se, es va vestir com es vesteix un per anar d'enterrament, i va tancar la porta de casa, amb precaució, amb silenci, a casa els seus pares no sabien res i l'últim que volia era despertar-los, va prendre el camí, camí a la mort, va pujar els esglaons de l'edifici, amunt, amunt, mes amunt... i va arribar a dalt de tot, va sortir al terrat, feia calor,al cel no hi havia cap núvol i feia molt de sol, va sentar-se damunt del bloc de pedra que hi havia allà al mitg i va repassar per últim cop els moments amb la Claudia... tantes coses, tants moments, tantes pors i tantes alegries, només havien set sis mesos, però sis mesos intensos i plens de felicitat. I va plorar, va plorar tot el que no havia plorat en dos dies, i la mateixa força que l'havia fer pujar, el va fer baixar.
Crac
Un toll de sang s'estenia pel carrer, i al mig el cap del Pau obert, esberl.lat, s'avia llençat.
Les deu del matí arribaren al cementiri de Santa Maria, allà es celebrava l'enterrament d'una noia, i els parents i amics es congregaren al voltant del nínxol. La noia es deia Claudia, l'autòpsia confirmava el que ja es sabia, havia mort dessagnada, les venes dels canells havien set tallades, i també desvetllava quelcom que no es sabia, havia estat violada.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada